"Quan ja fa bastants anys vaig llegir els primers poemes de Josep Orihuel (Pego, 1972) vaig tenir la impressió que, en ell, hi havia un poeta amb molts anys per davant; la seua joventut de llavors, de la qual encara ara no s'ha desprès del tot afortunadament per a ell, deixava entreveure una feliç capacitat per trobar un vers brillant, una imatge poderosa i un discurs ben suggerent necessitat encara de la construcció d'un llenguatge propi i personal, llavors encara massa vacil·lant.

Han passat els anys i aquell jove poeta no ha deixat de treballar tant en la creació dels seus ressorts poètics com en la de plataformes alternatives d'edició i de difusió de la seua poesia i de la d'altri; i en col·laboració amb altres camps de la creació artística com la música o la posada en escena s'ha construït l'oportunitat de presentar els seus textos en àmbits diversos. I no és estrany, això. Orihuel pertany a aquella generació que, sense renunciar a la tradició, ja s'ha “criat” fent ús d'allò que s'anomenen les noves tecnologies: dissenyador de professió, la seua poesia participa tant del poder suggeridor de la paraula com de la imatge que conformen les paraules damunt la pàgina i fins i tot de la pantalla de l'ordinador."

Tomàs Llopis.

Josep Orihuel · orihuel@ambit-prohibit.com · t: 625 66 15 93
Cap part d'aquesta pàgina pot ser reproduïda o transmesa de cap manera ni mitjançant cap mig sense autorització expresa de l'autor.